"El menjar que llencem"

Amb aquesta nova entrada en el bloc, m'agradaria fer-vos coneixedors d'un tema actual que m'ha impactat moltíssim. El programa "30 minuts" aborda una qüestió que interpel.la directament la consciència ciutadana de les nostres societats opulentes: la quantitat de menjar que llencem a les escombraries.

El vídeo del que vos parlaré va eixir en el programa "30 Minuts"  i el seu títol  és  "El menjar que llencem".  

Encara que aquest reportatge que he vist se centre a França en reflecteix una realitat molt pròxima i actual. També que l'educació sobre un consum responsable hi juga un paper molt important. A més als nostres països el malbaratament d'aliments és un costum que té molts costos i unes conseqüències que encara no s'han valorat bé.  

En primer lloc vos vull destacar que el que més m'ha impressionat ha sigut la xifra de que la Unió Europea llança 89 milions de tones de menjar i el 40 per cent es fa a les llars.

En el vídeo llancen una pregunta a l'aire:   "Quina quantitat de menjar caducada que encara es podria consumir llencem a les escombraries?"  Cada cop és  més sagnant el contrast entre la crítica situació de moltes famílies per la crisi o la precarietat nutritiva als països subdesenvolupats i la nostra opulència alimentària. 

A la Unió Europea, segons càlculs  es llença anualment a les escombraries uns 180 quilos d'aliments per càpita, la meitat de tot el menjar que es produeix i tota la cadena de producció, venda i consum hi està involucrada. Només a les nostres llars ja es llencen de 20 a 30 quilos l'any. 

En el vídeo, a més,  es mostra un exemple, d'un dels consumidors  exigents,  Peggy . A ca la Peggy, com en totes les cases, cada any es llencen 20 quilos d'aliments. Però les famílies no són les úniques que llencen menjar. Aquest mal costum està profundament arrelat en la nostra manera de viure i ha adquirit unes proporcions impressionats. Una quarta part del menjar que produïm va a les escombraries. 

Finalment, puc concloure dient que no sé si algun dia es podrà solucionar aquest problema que majoritàriament és culpa dels consumidors que cada vegada són més exigents i també dels supermercats. 

Hi ha que adquirir consciència del problema. Cada vegada més s'intensifiquen les crides a la reflexió  sobre la nostra manera compulsiva de consumir.  L'objectiu serà malbaratar menys i donar el menjar a gent i famílies que no tenen però la realitat és que la gent s'estima més llençar-lo que compartir-ho.